Trescant per aquest racons del Baix Camp i... potser també per altres!

diumenge, 10 d’abril del 2016

Colldejou, Bec de la Gallina Cega, Colldejou. (8,49 km.)

Ja hi tornem a ser una altra vegada: dimecres 24 de febrer. Toca sortida i com és el darrer dimecres de mes i, segons acord unànime, dinar de “germanor”.

Per avui hem quedat de fer la ruta de Colldejou, Bec de la Gallina Cega, Colldejou  (8,49 Km).

Sortim de Mont-roig direcció a Colldejou, deixem els cotxes al pàrquing del restaurant Aire de Colldejou i comencem a caminar. Passem pel darrere del cementiri, travessem el barranc “Puigdegarces”, seguim pel “Pla de l’Ermità” i per un corriol amb molta vegetació i força pedregós arribem al punt més alt de la sortida d’avui: “El Bec de la Gallina Cega”. Cal dir que en algun moment el senderó és perd perquè n’hi ha més d’un. Tot i això no és difícil arribar al punt marcat.
Cim del Bec de la Gallina Cega

Al cim, tot hi admirant les vistes que ens ofereix l’alçada, esmorzem i la fem “petar”. Sempre hi ha algú, no cal dir noms, que en té alguna de pensada. Com ja s´ha fet habitual el Sebastià porta el bot, el Miquel pastissos i el Toni unes rosquilles. Em sembla que podrem conèixer molts indrets però amb aquests incentius... de pes no baixarem!


Seguim la ruta que ha preparat l’Anton: baixem pel corriol, voregem el “Collet Rodó”on no hi pugem perquè anem un pèl justos de temps i... de forces, i ens dirigim a la “Cova foradada” on fem les fotos de rigor i admirem aquestes meravelles que ens regala la natura.

Cova foradada
Baixem com podem, aquí el camí no està del tot ben marcat o no el sabem trobar, fins arribar al PR de l’Argentera a Colldejou conegut, també, com “Camí de les Punxes”. Aquest darrer recorregut és com una passejada.

 
Arribem al pàrquing on hem estacionat els vehicles i ens dirigim al restaurant de l’Ermita Mare de Déu de la Roca que és el local que hem triat per iniciar els dinars de final de mes. No valorarem aquí la quantitat i qualitat del menjar perquè no hem de fer propaganda de cap lloc i allò que importa és la companyia que, com era d’esperar, ha estat fantàstica i sense adonar-nos-en se’ns ha fet tard i hem hagut de córrer per arribar a casa a l’hora establerta perquè encara que no ho sembli sempre hi ha algú que té un compromís o altre.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12375034

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada