Aquest dimecres, 17 de febrer, no anem a la
muntanya. El Sebastià ha sentit parlar d’una pedra gran on hi ha un fòssil. El
Carles, més d’una vegada li ha comentat i l’Anton en té alguna idea. Hem de
trobar “la roca de la petxina”.
Al grup s’hi afegeix un altre Joan i, més o
menys a l’hora de sempre, sortim del poble en busca de la pedra. Travessem el
poble, passem pel Peiró, arribem al molló que divideix els municipis de
Mont-roig del Camp i Vilanova d’Escornalbou. Aquesta fita, el molló, és ben
curiosa: té escrit el nom del nostre poble però d’una forma incorrecta, aquell
que hi va posar el nom s’hi va deixar lletres.
Travessem la carretera de Colldejou i Rifà i
ens dirigim al peu de la muntanya Blanca. El senderó que ens indica l’Anton és molt
agradable, verd, obac, ufanós, tot i la sequera, i força estret. Per fi troben
una imponent pedra blanca, bastant a prop del peu de la muntanya Blanca, més o
menys sota el molló dels 4 termes. Tot i la vegetació que envolta la roca l’observem
i busquem “la petxina” que no trobem. Després, quan arribem al poble ens diuen
que era al mateix peu del muntanya, i lluny de qualsevol camí o senderó. No
poder haver vist el fòssil no ens fa perdre ni la gana ni les ganes de xerrar:
alguns, no cal dir noms, en saben molt.
De tornada quasi tots indiquem llocs on es
fan rovellons... Ja veurem si al temps de collir bolets som tan generosos indicant
on en podem trobar. El Sebastià insisteix que coneix un pou i que l’hem d’anar
a veure. Li fem cas i el trobem: una meravella: un pou a cel obert, empedrat i
d’una boca considerable (el podeu veure a la foto de peu de pàgina).
Xerrant, xerrant arribem al poble a quarts de
dues, satisfets d’una passejada i d’una companyia molt agradable.
El Molló
Pedra
Camí de tornada
El pou
La ruta
